Les empreses són l’altra cara protagonista del Programa Next Diversitat i Empresa, un dels objectius del programa és acompanyar-les en la realització d’accions de responsabilitat social, així com facilitar-los un pla i les eines necessàries per a la incorporació de criteris de diversitat. Actualment, s’han engegat gairebé 900 plans de diversitat amb pimes catalanes en el marc del programa.
Per a dur a terme aquest procés es completen diverses fases, que comencen amb un diagnòstic de la situació i les polítiques que les empreses participants estan realitzant pel que fa a la incorporació de persones diverses a les seves plantilles; es prossegueix amb la formació i capacitació de persones referents a l’empresa en l’ús del conjunt d’eines necessàries per desenvolupar un pla de diversitat; amb la col·laboració d’entitats socials, s’elabora el Pla de Diversitat definint punts de millora i eixos de treball per a la implementació de polítiques per a la incorporació de la diversitat a l’empresa; i, en últim lloc, es facilita la implementació de la diversitat, a través del pla, amb accions de sensibilització per afavorir un entorn més inclusiu i divers.
Recuperem l’entrevista a Anna Ribas Gubau, gerent de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i a Sílvia Arteman Verges, directora d’ARTRIS Serveis Socials SL, que durant la taula d’experiències de la Jornada Next Girona, el passat mes de juliol, van poder explicar la seva experiència com a empreses participants del programa.
Quins reptes heu superat com a empresa en l’àmbit de la inclusió?
(AR) El nostre àmbit, la biomedicina, cada vegada està més feminitzat. El nostre personal és un 75% dones i un 25% homes. En aquest sentit, podríem afirmar que és positiu, però si ho analitzem ens adonem que quan pugem esglaons en la jerarquia cada vegada hi ha menys dones. En aquest sector, quan s’arriba al postdoctorat hi ha un canvi de percentatge. Una de les coses que hem fet com a empresa ha estat elaborar i implementar un Pla d’Igualtat per anar trencant amb barreres com aquesta. Dels 40 centres CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), només 3 tenen una dona com a directora, com és el nostre cas. Hem d’anar implementant polítiques perquè això pugui millorar.
Aquest sector és un món molt competitiu a escala internacional, en què competeixes per mèrits. Nosaltres, com a centres de recerca, vam decidir fer un Pla d’Acció per fer-nos més atractius pels recercaires, sobretot els que venen de fora, de països on el món de la recerca està més ben valorat que aquí. Tenim gent amb molta formació que estan treballant de forma precària. Aquests són els motius que ens han impulsat a implementar el Pla d’Acció, el Pla d’Igualtat (amb polítiques retributives lligades al diccionari de competències, plans d’acollida, mesures de conciliació, etc.), així com fer una gestió responsable de la diversitat i dels recursos humans.
Com us vau assabentar del Programa Next Diversitat i què us va motivar a participar?
(AR) Vam rebre el correu del Programa, en vam parlar amb les companyes de RRHH i ens va interessar apuntar-nos-hi. De què ens hem adonat? Que com més perspectives diferents incorpores, més valor obtens. Un dels reptes que teníem era integrar la diversitat dins de la institució. Hi ha persones que venen de fora i que han vist altres realitats, això és important tenir-ho en compte a l’hora d’incorporar personal d’investigació. Aporta més valor a l’hora de definir possibles accions que les plantilles siguin diverses. Ens interessava adonar-nos de quines perspectives ens estàvem perdent. Tenim poc personal que vingui de fora, i volem incorporar-ne més; la perspectiva intercultural pot ser interessant.
En el vostre cas, Sílvia, ja heu elaborat un Pla de Diversitat en el marc del Programa, quines reflexions n’heu extret?
(SA) Efectivament, nosaltres acabem de treure del forn el Pla de Diversitat. En el nostre cas, atenem persones a casa seva, i la majoria de les treballadores i treballadors s’encarreguen de feines de cures. Pel que fa al gènere, un 80% aproximadament són dones.
El Pla de diversitat ens ha donat l’oportunitat de posar en ordre coses que ja fèiem. Ens ho han posat molt fàcil, ha estat un procés senzill però eficaç. A través de les entrevistes que ens anaven fent, vam explicar com funcionàvem i van encarregar-se del redactat i de posar ordre. També hem incorporat alguna perspectiva nova respecte a algun tipus de diversitat. Tenim integrada la diversitat cultural, ja que en tenim molta i ben gestionada. Però, per exemple, la perspectiva de la diversitat funcional no la teníem tan treballada, potser per pors o estigmes, costa imaginar, en aquest tipus de feina, que una persona amb diversitat funcional pugui tenir cura d’una altra persona.
Pel que fa a la qüestió de l’edat, ens preocupa quan sentim les xifres. Com pot ser que les empreses no tinguin en compte persones per la seva edat? Nosaltres sempre ho hem considerat un valor afegit. Quan una persona de més de quaranta anys vol venir a treballar amb nosaltres, ho considerem un gran valor, i les persones que atenem també ho consideren, ja que tenen un bagatge vital i donen molta tranquil·litat a les persones de les quals tenim cura.
Com teniu plantejat vincular el Pla de Diversitat amb l’activitat empresarial del dia a dia? Quins creieu que seran els vostres reptes de futur en aquest sentit?
(AR) Aquesta qüestió també ens preocupa. Les empreses cada vegada tenim més obligacions que hem de tenir en compte. Són molts calaixos… i no tenim cinquanta departaments que es puguin encarregar d’acomplir tots els fronts. Nosaltres encara no hem enllestit el Pla de Diversitat, però el nostre objectiu és vincular-los al Pla d’igualtat. Tenim pensat plantejar a les persones que formen part de la comissió del Pla d’Igualtat que siguin les encarregades de lligar-ho amb el Pla de Diversitat, i també vincular-ho amb el comitè ètic que tenim. Pot ser una manera de gestionar-ho de forma eficaç però també àgil.
Finalment, quin valor extraieu d’haver col·laborat amb entitats socials?
(SA) Per a nosaltres és molt important col·laborar amb entitats socials perquè ens ajuden a trobar persones que vulguin treballar i que encaixin amb els valors que busquem. Des de les entitats fan formació a les persones perquè entenguin la visió de l’empresa i això és bàsic. Al nostre sector poca gent s’hi vol dedicar. La gent jove hi passa una mica de llarg, es fixen més en sectors com l’educació, o d’altres. Però poques persones joves es plantegen ara ser cuidadores. És valuosa la feina de les entitats, que reivindiquen i donen visibilitat a aquest tipus de feines, perquè hi hagi persones que sí que s’hi vulguin dedicar.
